Era dimecres. Un dia estrany per obrir un negoci.
Feia mesos que don Julio Aguilera havia decidit comprar aquella agència de transports del carrer Tiradors, número 5, i convertir-la en un restaurant. I, després de les obres, per fi es feia realitat.
Ja no hauria de perseguir més els pobres veïns del barri que no podien complir els terminis de pagament de la roba usada que don Julio venia en el seu anterior negoci, unes portes més avall en el mateix carrer. Ni hauria de tornar a les cases dels rics a comprar-los els vestits més vells que ja no es posaven.
A partir d'ara seria posaero, com els seus pares. Però a Barcelona, uns anys després d'haver marxat del seu Cóbdar natal. El que no sabia és que, més de mig segle després, el seu Restaurante Aguilera, com resava el cartell taronja original, seguiria obert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada