Hola família Aguilera!
Som els Barrera Aguilera i estem celebrant l'aniversari de la Montse! Només fa 40 anys... Després de molt menjar (una paella deliciosa) i molt beure, hem estat mirant fotos i, per acabar la jornada, hem decidit fer una aportació al bloc.
Un petó per a tots
Agustí, Nina, David, Montse, Nuri, Pedro, Maria, Roger, Pau, Pere, Judit, Joan i Laia
dissabte, 12 de juliol del 2008
dimarts, 8 de juliol del 2008
El primer client
Don Julio, la seva dona Maria, i els seus cinc fills esperaven expectants que entrés el primer client. Els honors se’ls va endur un jovenet, d’uns 13 o 14 anys, que devia treballar per allà. Era dels que es portaven el pa de casa, per no haver-lo de pagar, i dels que triaven el menú més barat: el de 15 pessetes. Això sí, amb entrant, primer i segon. Don Julio volia diferenciar-se del menú de plat únic que oferien altres restaurants de la zona. El seu, malgrat que econòmic, era un restaurant de categoria, amb estovalles i tovallons de tela. Tot i que sempre feien curt i, quan arribava la segona tongada, havien de donar-los la volta i reutilitzar els mateixos, perquè no en quedaven de nets.
Però aquell dimecres de final de juny el jovenet va estrenar estovalles. I, de l'emoció i l'agraïment, el van convidar a dinar.
Però aquell dimecres de final de juny el jovenet va estrenar estovalles. I, de l'emoció i l'agraïment, el van convidar a dinar.
dilluns, 7 de juliol del 2008
29 de juny de 1956
Era dimecres. Un dia estrany per obrir un negoci.
Feia mesos que don Julio Aguilera havia decidit comprar aquella agència de transports del carrer Tiradors, número 5, i convertir-la en un restaurant. I, després de les obres, per fi es feia realitat.
Ja no hauria de perseguir més els pobres veïns del barri que no podien complir els terminis de pagament de la roba usada que don Julio venia en el seu anterior negoci, unes portes més avall en el mateix carrer. Ni hauria de tornar a les cases dels rics a comprar-los els vestits més vells que ja no es posaven.
A partir d'ara seria posaero, com els seus pares. Però a Barcelona, uns anys després d'haver marxat del seu Cóbdar natal. El que no sabia és que, més de mig segle després, el seu Restaurante Aguilera, com resava el cartell taronja original, seguiria obert.
Feia mesos que don Julio Aguilera havia decidit comprar aquella agència de transports del carrer Tiradors, número 5, i convertir-la en un restaurant. I, després de les obres, per fi es feia realitat.
Ja no hauria de perseguir més els pobres veïns del barri que no podien complir els terminis de pagament de la roba usada que don Julio venia en el seu anterior negoci, unes portes més avall en el mateix carrer. Ni hauria de tornar a les cases dels rics a comprar-los els vestits més vells que ja no es posaven.
A partir d'ara seria posaero, com els seus pares. Però a Barcelona, uns anys després d'haver marxat del seu Cóbdar natal. El que no sabia és que, més de mig segle després, el seu Restaurante Aguilera, com resava el cartell taronja original, seguiria obert.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)